"Educa a los niños y no será necesario castigar a los hombres."

Cantem?

Buscant pel youtube he trobat un canal titulat babyradio. En aquest canal hi ha diferents vídeos dirigits a nens per aprendre coses sobre transports, mates, etc i d'una forma divertida.. Jo he triat la cançó de "El patio de mi casa es particular", perquè m'han agradat molt les animacions i que a la part inferior de la pantalla i afegeixin la lletra.

Si us ha agradat passeu-se per el canal de babyradio i mireu els altres vídeos.

Aprofito per desitjar un bon dia de les mares!

Mirades 3D?

En aquest post us deixo un vídeo que m'ha sorprès força la veritat, sobre un projecte de Google d'ulleres. Es tracta d'unes ulleres 3D interactives que ens podrien acompanyar a tot arreu i amb les quals podríem fer diferents tasques, com trucar, escoltar música, visualitzar un mapa o comprar entrades per un concert, mitjançant la veu i el dia a dia amb tot allò que trobem al nostra pas, davant dels nostres ulls.

A priori pot semblar un mal de cap, anar per tot arreu amb unes ulleres o lents i interaccionant amb elles per el carrer, el treball o a casa, però si obrim la ment podrem descobrir un món nou que s'obre als nostres ulls.

Com diu Dolors Reig en el seu bloc, El Caparazón, si aquestes ulleres es doten d'unes gravadores continues podríem gaudir d'un món més vigilat per cadascú de nosaltres.

Reflexió sobre el programa de Singulars on participa Dolors Reig

Una explicació, feta per Dolors Reig, sobre com està afectant la web 2.0 i la conectivitat permanent que tenim amb els mòbils. Ens destaca sobretot que fomenta les relacions col·lectives, entre diferents persones i que com tot té avantatges i inconvenients. Unes relacions col·lectives que provoquen d'alguna manera una intel·ligència col·lectiva.

És a dir, com diu Dolors Reig, cada cop el món és més complex i necessitem més informació, la qual donarem un grau major o menor de fiabilitat, depenen d'on provingui. Per tant Dolors Reig ens vol fer adonar del que som capaços de fer les persones a partir de la tasca col·laborativa, depenen de per on m'arribi una informació li donaré credibilitat o no, així aniré formant una intel·ligència.

Hi ha un factor que és de discussió en molts llocs, la privadesa a internet amb totes les coses que un fa, pensa o sent. En el programa el presentador sembla buscar el costat negatiu, que per altra banda és el que crec que troben moltes persones encara ara i em sembla completament respectable, però a mi em sembla molt més enriquidora i interessant el pensa en positiu. A partir de la idea de menys privacitat però més informació adaptada a tu, podem trobar un punt d'equilibri i pensar "perdem una cosa però potser en guanyem una de millor", penso que hem d'adaptar el millor per el nostre moment i evolucionar.

Un altre element important que es parla en el programa, ens hem acostumat a dir la nostra en la web 2.0, però en coses importants, en el poder real, no trobem democràcies més participatives que ens permetin donar la nostra opinió i dotar de poder a tothom, per decidir sobre coses que ens afecten a tots. Els polítics haurien de deixar de buscar el vot per el partit i apostar per amb l'opinió del poble, amb el poder de tots, evolucionar positivament.

Una altra idea clau, l'educació no pot ser concreta, tot està canviant, hi hem de començar per canviar el tipus d'educació, no podem continuar educant en la individualitat, s'ha d'ensenyar a compartir i cooperar per un món millor. Jo crec que s'està despertant l'interès per els estats de les persones i els seus sentiments, es comença a pretendre en l'escola a part de tenir molts coneixements en produir a persones felices. Els valors estant canviant i l'escola ha de saber com afrontar-ho.

Al final ens ho destaca, Dolors Reig, la part dreta del cervell, zona on es desenvolupa la  creativitat, la intuïció, les relacions, és la que hem de potenciar, i jo afegeix-ho, sinó comencem a l'escola ja ho podem donar tot per perdut. S'ha de ser innovador i apostar des d'ara per un nou model d'escola, i d'educació en general, que formi als futurs ciutadans per encarar amb nous mecanismes i materials el futur món en el que hauran de conviure. 

Així doncs, potser donar menys importància i dedicar menys temps a tot aquell coneixement memorístic, que el podem trobar a un cop de clic, i donar més importància i dedicació a tot allò que ens servirà per millorar el món del demà, ens pot ser clau per arribar a aconseguir el canvi i la millora que necessitem.

Prenem consciència del que significa l'ASI !

Relacionat amb un treball que estic fent per la Uni amb unes companyes he trobat un video. És sobre l'abús sexual infantil i encara que no estigui acabat del tot a mi m'ha fet adonar-me del que pot arribar a patir un nen/a, no només en el moment de l'abús si no en el seu futur ja que també afecta les seves relacions personals.

És imperdonable que hi hagi gent que sigui capaç de fer això amb criatures, i nosaltres com a futures mestres i també la resta de la societat hem d'estar alertes i com diu la dita "val més prevenir que curar".

En un món apart, la Maria és feliç.

En aquest moment estic estudiant en la carrera una assignatura en la qual tractem diferents alteracions en el desenvolupament dels infants de 0 a 6 anys i buscant informació he trobat el següent vídeo sobre l'autisme. M'ha semblat força interessant perquè explica el cas d'una nena autista i el seu pare, en un format força atractiu, amb dibuixets i molt entenedor sobre el que significa patir autisme per l'infant però també per la família i el món que l'envolta.

Després de veure'l una mica a mode de "moraleja" dir que de vegades tots necessitem ser una mica com els nens i nenes autistes, necessitem aïllar-nos del món real perquè hi ha situacions que ens superen, en fi crec que de tot se'n pot aprendre.

Mirada al futur

Us deixo un vídeo del youtube que explica una mica com podria evolucionar el camp de les noves tecnologies i com ens podria fer més àgil i còmoda la vida amb un sol click i diferents plataformes de cristall.

"Ser mestre, com i perquè?"

En aquest primer programa hi ha hagut moments en què m'he emocionat i he recordat la passió que tinc per l'educació dels més petits i m'ha fet recobrar unes ganes enormes de ser una bona mestra. Però a la vegada crec des del meu punt de vista que s'ha pintat tot una mica idíl·lic encara que s'ha dit que no sempre és de color de rosa aquesta professió. Però per exemple certs moments com quan he vist al lavabo tot ple de pintura crec que si ens passes en el dia a dia a nosaltres no ens faria tanta gràcia i menys a les senyores de la neteja.

En resum està molt bé per ensenyar l'emoció i els valors de la professió però potser a mi m'ha semblat massa utòpics i macos els casos reals que s'han presentat.

GAUDIU-LO!!!

Aprenent a través de la xarxa

Us deixo un vídeo que m'ha semblat interessant perquè explica molt bé com ha de ser el nou paradigma educatiu perquè funcioni, es basa en la relació entre diferents persones que comparteixen continguts i opinions mitjançant les noves tecnologies de la comunicació i la informació.

Ha arribat el dia mosques!

Avui ha arribat el dia de la videoconferència, abans de començar estàvem força nervioses, però la veritat crec que ha anat força bé.

Personalment penso que hem de donar las gràcies a l'escola ja que tenien els alumnes preparats i amb els equips dividits i sobretot els nens i nenes que han participat molt bé i s'han sabut passar el micròfon d'un equip a l'altre sense problemes.

L'educació artística en els nens.

Us deixo un recurs força interessant sobre música i plàstica per els nens que vaig trobar fa poc buscant coses relacionades amb l'art i els nens.

Hi ha un apartat per mestres i per el públic on s'explica una mica el contingut i un altre on hi apareixen els jocs per els nens.

Em sembla molt interessant per què combina sons, música, ritme, formes, colors, etc, i fa fer relacions i moltes coses interessants per els nens i sobretot des del meu punt de vista no es fan pesades.

Espero que us sembli interessant.

http://www.arteymercado.com/menudoarte/link/menudo18.html

Nous propòsits.

Hem començat un nou any plens de propòsits i de molta energia. Fa un any em recordo a mi preocupada per el treball de recerca que em va portar uns quants mals de caps i de nits sense dormir. Fa un any el meu desig era passar la selectivitat i entrar a la Universitat, en un principi a Barcelona. Amb poc temps vaig decidir canviar i fer-ho a la UDG. Potser em seria més fàcil anar a Barcelona ja que visc a Vic i tindria tren i autobús però crec que l'experiència amb Girona és realment bona, encara que hagi de anar i tornar cada dia.

Així que els meus propòsits per aquest any són acabar el primer curs a la universitat més que amb bones notes (evidentment amb tot aprovat) amb bones experiències i moltes coses apreses. I potser un altre propòsit seria tenir el carnet de cotxe i trobar un pis per compartir el proper curs a Girona.

Avui l'entrada ha estat una mica a nivell personal-acadèmic, una excepció, encara que el bloc estigui destinat a una assignatura per uns fins concrets em feia il·lusió compartir això amb vosaltres.

Us heu fet nous propòsits per aquest 2012????

Tornada a la rutina.

Avui ha estat el primer dia després de les vacances de nadal. Hem tornat a començar les classes i ens hem passat l'hora de TIC presentant els making -off de totes les videoconferències del nostre grup (D2).

Avui dia de molta mandra per nosaltres, però també per els més petits i petites que els hi ha tocat tornar a l'escola després de les llargues vacances de nadal, celebrant el tió, el papanoel o els reis. Després de passar el nadal en família arriba la tornada a l'escola i tornem a començar la rutina tan pares, mares i nens i nenes.

Per alguns nens sobretot els més petits (de p-3) pot ser un moment dur perquè es tornen a separar dels pares després de passar molts dies junts, però de ben segur que els i les mestres de les diferents escoles s'encarregaran de fer més lleuger aquest canvi.

Un exemple de superació.

 

 Noies us penjo aquest vídeo perquè em sembla un exemple de superació i esforç espectacular. Ja és veritat allò que diuen que de vegades els nens ens ensenyen més a nosaltres que no pas al revés.

El que diu al final la mare em sembla molt important ella tan li fa el que sigui el seu fill més endavant mentre segueixi amb la felicitat i les ganes de superació que té ara. De veritat que val la pena, un petó! i BON ANY!