Feia molt de temps que no escrivia res personal dins d'aquest bloc i avui després de llegir diferents blocs i experiències sobre l'educació a Infantil m'han vingut unes ganes boges de treure de dins tot el que pensava i sentia. Sobretot ara que estic realitzant les pràctiques de tercer.
Porto un meset vivint el dia a dia amb els i les pastanagues de P4 més bonics i boniques de Girona i desitjo continuar d'aquí fins l'últim dia del trimestre amb la mateixa il·lusió i ganes de compartir i experimentar mils moments i sensacions amb ells i elles!!!
Personalment, penso que la teoria i el coneixement és important i bàsic per enfrontar-te al teu dia a dia amb els nens i nenes però realment crec que la teoria s'ha d'adaptar i llimar a cada situació i en cada context que ens trobem. Perquè és en la pràctica i amb la pròpia experiència que aprens, la majoria de les vegades equivocant-te. Però ep! això no ho hem de veure com un fet negatiu sinó tot al contrari, ho hem d'enfocar com una oportunitat per tornar a començar i millorar sempre.
Per això penso que la teoria és tan bona com necessària però sense la pràctica no té sentit perquè com més i millor s'aprèn és fent, practicant, experimentant i sobretot equivocant-te!
Et graduaràs i tindràs el títol però això no acaba aquí fer de mestra no és cosa de passar-se 4 anys empollant i fent exàmens, fer de mestra és molt més!!! Fer de mestra s'aprèn dia a dia, observant als més menuts i il·lusionant-te amb ells, ajudant-los i guiant-los en cada petit descobriment en cada petit pas que fan descobrint-se a ells mateixos i a tot el món que els envolta.
I sí... hi haurà dies de veritable esgotament, d'immensa fatiga, d'estrès permanent, d'infinites pors i sobretot de moooolts nervis però si realment t'apassiona el que fas i sobretot per a qui ho fas ho superaràs tot! Perquè no hi haurà medicament més efectiu que les seves dolces paraules, els seus màgics somriures, les seves abraçades enormes i els seus petonets infinits plens d'amor per carregar-te un altre cop les piles per tornar a començar i no perdre mai les ganes de millorar i superar-ho tot.
Fa uns dies vaig llegir una frase que em va agradar molt i ara rellegint-la m'ha fet pensar i reflexionar sobre perquè vull passar-me la meva vida exercint i treballant al costat dels més petits i petites tot i l'actual societat en crisi, no només econòmica sinó també en valors, que no valora l'educació ni la feina de mestra sinó que la crítica sense saber les moltes dificultats i limitacions que han de fer front dia a dia i és la següent: "Si et fa feliç val la pena".
Curta, clara i simple. Just com hauriem d'enfocar les nostres decisions. Quan dubtis pregunta't "Realment em fa feliç?" i si la resposta és un rotund SÍ! Continua esforçant-te dia a dia perquè ningú ha nascut ensenyat i amb ganes i dedicació tot es pot aconseguir.
Després de fer-me la pregunta m'he adonat que em fa sentir la persona més feliç del món poder dedicar la meva vida a treballar pels més petits i petites sabent que a part del sou el millor que m'emportaré serà milers de sacs plens fins a d'alt de felicitat d'uns éssers petits però encantadors i plens de l'amor més pur i innocent que mai puguis sentir.
I per si no us ha acabat d'agradar aquesta frase us en deixo algunes més per llegir i reflexionar una miqueta més!!! Mils gràcies per llegir-me. Us desitjo molts petonets i abraçades infiniiiiiiiiiiiiiiiiiites.
"Los niños no interrumpen nuestro trabajo.
Ellos son nuestro trabajo más importante."
"Enseñar es aprendre dos veces"
"Haz lo que te haga feliz, lo que tu
pienses que es correcto. Deja de
escuchar las críticas, no dudes, y
sigue caminando."
"La educación es el arma
más poderosa que puedes
usar para cambiar el
mundo"
"Quien se
atreva a
enseñar
nunca debe
dejar de
aprender..."
