Quan tothom et diu que no trobaràs feina del que desitges, que les educadores de l'etapa 0-3 són les que estan més mal pagades, que no et podràs guanyar mai la vida si treballes en una escola bressol, que si has estudiat (i pagat) taaaant per acabar canviant bolquers amb un sou de pena, que si et vols passar la vida netejant mocs i culs i un llarg etcètera que podria continuar jo i molts/es altres companys/es educadors/es i enamorats/es de l'etapa 0-3 només puc respondre d'una manera:
Doncs sí! Després d'aquesta carrera d'obstacles que la gent et regala només puc donar les gràcies perquè encara se m'activen més les ganes, la força, l'energia i tot el que es pugui activar en una mateixa per dir en veu alta i clara (no cal cridar ^^) un rotund SÍ!!!!!!!!!!!
Gràcies per fer-me veure que el món necessita un canvi (de moltes coses) però sobretot de pensament, de valors i d'actitud! I quin creieu que és el millor moment de la vida per començar aquest canvi?
Se'ns dubte, SÍ! l'etapa dels 0 als 3 anys! Quina meravella! Quants canvis, quina energia, quina velocitat d'aprenentatge, quina il·lusió per a la vida, quanta sinceritat, quina capacitat per expressar-se (en tots els llenguatges possibles, incloent l'emocional) i compartir-ho amb companys/es i adults!
Quina passada oi? Doncs sí! Aquesta és l'etapa en la qual vull dedicar la meva vida i vull fer-ne conscient un canvi però no dels infants sinó dels adults i la manera en la qual concebem l'acompanyament d'aquest moment de la vida.
Si la societat o les persones m'hi volen posar obstacles, endavant i benvinguts siguin! Obstacles per buscar nous punts de vista, per canviar de perspectiva, per prendre decisions o no, per desenvolupar la meva part més creativa en la recerca de solucions, per acceptar allò que no puc canviar, però per esforçar-me en tot allò que tinc a les meves mans i amb el que puc aportar el meu granet de sorra, per formar-me com a persona crítica, autònoma i lliure i per desenvolupar cada dia més l'escolta cap a l'altre i l'empatia cap a les seves vivències i necessitats, per créixer com a persona transformant els meus pensaments, però sobretot descobrint-me, sent conscient de qui sóc, coneixent les meves fortaleses i debilitats (i també les meves emocions i sentiments) i esforçant-me per ser i estar cada dia millor que l'anterior, més viva, sincera i en pau amb mi mateixa.
He gaudit, gaudeixo i gaudiré en cada obstacle del camí, per sentir-me capaç, amb esforç i esperança de superar-ho i continuar endavant! I en cada petit pas, donar les gràcies per sentir-me una mica més capaç, una mica més sàvia i sobretot, una mica més humana!
Un any després d'acabar la carrera, les coses no han anat com jo esperava però lluny de veure-ho com un obstacle, ho afronto com una oportunitat per sorprendre'm amb i per a la vida i de viure experiències i conèixer persones que d'una altra manera no hauria estat possible. En resum, un any després de l'últim post m'emporto persones, experiències, moments i una maleta plena d'aprenentatges i d'emocions.
I només em queda dir i remarcar, en veu alta, amb mirada clara i sincera i amb la mà al cor:
G R À C I E S V I D A !
[Després d'un any, calia i sentia que havia de renovar aquest petit raconet que parla d'una part molt important de mi, i aquest ha estat el moment. Sense buscar-ho, simplement sentint i sentint-me! Una doooolça abraçada a tots i totes i BOOOON ESTIU!!! :)]
